Falles
d' Alós
Embedded Files
Fotogafia de finals del segle XIX, Alós, on s'hi balla un ball pla
Ball pla de la Cistelleta
Ball pla de la Cistelleta
4 de juliol del 2026, 100 anys!
Estem de celebració! El Ball Pla de la Cistelleta, que fa 12 anys que interpretem i ballem a les falles, compleix 100 anys el proper 4 de juliol tot coincidint amb la baixada de falles!
La història es remunta exactament al 3 i 4 de juliol del 1926. Aquells dies, Palmira Jaquetti i Maria Carbó, dues missioneres de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya que feien recerca a Alós per salvar tantes cançons com fos possible.
A Alós van trobar la Dolors Roqué (la Miqueua, de casa Miqueu) que, a l'edat de 73 anys, els va cantar nombroses peces; entre elles, el Ball Pla de la Cistelleta. Gràcies a la seva veu i a aquella missió de recerca, avui en podem gaudir.
L'any 2020, el grup català Ballaveu va enregistrar la cançó al seu disc "Ball de nit", després d'haver participat en l'interpretació de la cançó a les falles 2019.
Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Materials. Memories de missions de recerca. Volum VII
Obra del Cançoner Popular de Catalunya: Materials. Memories de missions de recerca. Volum VII
Dietari de la missio al Pallars de la Palmira Jaquetti i la Maria Carbó
Dietari de la missio al Pallars de la Palmira Jaquetti i la Maria Carbó
Dissabte, dia 3 juliol 1926
Ens hem llevat quan el sol ja brillava més avall de les congestes, i en l'auto de la Vall d'Aran hem arribat a Sorpe. Ací tenim coneixences de l'any passat, i hem començat d'encendre el foc per a la tornada. A Borén hem repetit la preparació, i amb un ruquet i una dona per companyia, hem emprès el camí d'Alós. Ací hi ha una casa rica, els Arnalot, can Tort, que ens han rebut molt bé; teníem bona notícia d'aqueix fill de la terra, i hem pogut comprovar amb admiració les belles qualitats d'aqueix fill de la terra alta, intel·ligent, assenyat, auster i molt civil. Ens ha donat hospitalitat, i els seus fills ens han fet conèixer la gent que ens convenia. Només hi ha la pluja, que ja pel camí ens havia fet anar de pressa, i tota la tarda ens ha empaitat. Però hem trobat, per començar, una dona de barba enfonsada, els ulls desats entre les parpelles inflades, d'una veu clara i precisa, que s'acompanya de les mans i el mocador per substituir el pandero. Però n'hi hem promès un, per a l'any que ve, de les mateixes dimensions que el que ella tenia, amb xapes i picarols de coure. I ens deia que és molt estrany que no n'haguem dut cap.
Tenim les congestes més a la vora, però al vespre, quan la Miqueua se n'ha anat a mullir les ovelles, hem baixat a la cuina, i a la vora del foc hem intentat eixugar-nos els peus i el calçat, mentre els criats, entaulades de trenta-cinc, són servits pel mateix amo, els seus fills i la mestressa, ajudats per les minyones. Per demà tenim altra gent preparada. Els rius fan aquella remor dolça que adorm l'esperit i atura els records, per crear una imatgeria nova. Les prades són a punt de dallar, i els dalladors s'hi preparen. Voldria agrair a les flors el seu encís, recordant-los el nom, però no en tenen. Són totes compreses en el nom flors de prat. I envejo els cavalls i les vaques que mengen poms de pentinells i de campanetes blaves, que són les gemmes fines d'aqueixa mar que oneja suau.
Diumenge, dia 4 juliol 1926
Ens hem llevat tard. Els Amalot sopen després d'haver donat sopar als criats, i nosaltres amb ells, a darrera hora. El sol ballava a la teulada veïna, i les dones venien de fer herba. Hem oït missa a la capella particular de la casa, a les nou. I hem aprofitat bé el diumenge, amb la Miqueua, que ja s'ha guanyat el pa; ahir mullia, i avui ha fet formatges amb la jove. Li feien mal els dits, i el cantar l'ha reposada, i ha canviat un xic la direcció de les mosques, perquè han desat els formatges capsats d'estrelles. Ens ha ensenyat tres balls. Els hem ballats amb ella, i sorprèn i fa pensar, alhora, la seva lleugeresa, als setanta-tres. Quan ja no li recordava res més, hem anat a veure el xollador batlle Cabalet, que deia que en sabia. I mentre la llana queia sota les estisorasses, ell cantava La vida de les galeres i tot el que sabia. Ens ha passat una avaria amb el Kodak, i no podrem tenir la foto de la Miqueua, que és, de totes les velles que hem conegut l'any passat, de les millors. Les cançons seves, avui, fan una trentena, son tan fresques de tonada i de ritme com els prats que afinen les cimes ennuvolades i que són llocs habituals d'ella, que diu que aquests darrers dies hi ha guardat les vaques; el Cabalet, si no canvia d'idees, haurà de ser pagat com a Batlle. Avui, essent diumenge, ho hem volgut aprofitar bé, perquè la gent no té tant desfici per anar al tros. Ha cantat la Sila, que té els ulls molls i entrats, i la faç tota blanca amb reflexos de neu. Té una filla que serveix a la casa, i entre totes han cantat el que sabien. La Miqueua s'havia exhaurit, però a la tarda ha recordat més, i el Cabalet s'ha fet pregar —i pagar molt bé!— d'un parell més de cantades. Hem fetes visites d'aquelles que no tenen resultat, ha cantat un altre home mentre munyia, i les ovelles, lliures vora meu, es venien a encantar del funcionament de la Stylo. Però la nostra companyia no entenien que m'agradava —i potser en aquell moment ens compreníem, amb l'ovella—, i la venien a treure, amb disgust de la bestiola, que es defensa com pot. La Miqueua s'havia vestit de pontifical, mentre preparàvem la máquina, però no sé què ha passat al carro, i ho hem hagut de deixar córrer. Tenim 50 cançons, boniques i variades. La Miqueua les diu com si fos la veu de la muntanya, que parla sola, com el riu, nua i crua.
*Una llastima no poder tenir fotos de tot plegat, però una gran sort de tenir aquests documents.
Ja queden pocs dies per compartir amb vosaltres el sentiment més fort i la festa més intensa de l'any.
Esteu preparats? FOC!
Ja queden pocs dies per compartir amb vosaltres el sentiment més fort i la festa més intensa de l'any.
Esteu preparats? FOC!
Acabat de sortir de l'impremta, el nou llibre de falles que presentarem a les 19h!
Com cada dissabte sant a les 9 del mati ens trobem a la plaça per anar a fer les falles d'enguany.
Esmoleu les eines!
Qui tingui motoserra que ho faci saber per poder gestionar les tasques.
*Falles fetes i plantades al faro. Bon dia de feina ahir divendres.
2024, falles remullades
2024, falles remullades
Ja fa un mes de la baixada de falles, un mes necessari per tal de descansar, agafar perspectiva, i posar en valor tot plegat, un any més. Enguany amb novetats com la baixada del divendres. Potser poc lluïda per la situació i el bosc però viscuda molt intensament i emocionalment, tant pels fallaires com pels que esperaven a baix. En concret alguns dels grans del poble que recordava les que havia viscut de petits i joves.
El fet de baixar una falla i no esperar res ni ningú a l'arribada, i al creuar el pont i veure aquella gent i els músics que es van aplegar per a rebre els fallaires, fa que ens fem moltes preguntes. Qui són? Venen de gaire lluny? Com saben que fem això? Els ha agradat? Han retornat a les seves cases contents? Nosaltres agraïts que hagueu volgut i pogut participar de la festa. Aquesta festa que tampoc oferia massa res més que veure arribar uns fallaires fins a la plaça del poble.
Dissabte, ja feia dies que els mapes del temps ho indicaven, era el dia escollit, el dia escollit per sant Pere per regar els seus dominis. I sí, va fer una bona regada. Com en qualsevol festa, molesta. Anul·lar? No, no era fàcil mantenir el programa, no es disposava del local (en obres) i potser tampoc hi hagués cabut tothom. Però en tot cas, anul·lar-ho no va ser una opció vàlida. A nivell de baixada de falles, no es contempla. A nivell festiu, en aquest cas, tampoc. Hi ha molta gent que, tot i tenir-ho previst i tenir-ne moltes ganes, no van vindre al poble per les males previsions de temps. Alguns estaven a mig camí però al trobar-se amb grans aiguats a l'alçada de Sort, van fer marxa enrere. Totalment comprensible. Tot i això, també hi ha gent que va mantenir els seus plans i, tot i les previsions de mal temps i de lo lluny que veniven, a la plaça estaven disposats a tot. Que els pots dir a aquesta gent? Res, no els pots dir res, res més que endavant amb la festa i aquí, tot i l'aigua, tot continua igual. Així va ser.
Vermut amb els Folkamitges, plovent i sota les carpes, deslluït però amb il·lusió. El dinar, amb les inscripcions plenes de feia dies i TOTS els inscrits, malgrat el temps, van vindre a dinar. Aquest no s'hagués pogut fer si no fos per la amabilitat dels propietaris del bloc d'apartaments per cedir l'espai per poder-lo realitzar, gràcies. Durant la tarda, en Pep Lizandra no ho veia gens clar. Més pluja, poca gent a plaça, tot i això el taller de balls del Pirineu, sota les carpes, no podia faltar. Carpes cedides pels fallaires d'Isil, mil gràcies.
Per sort, el temps va respectar la baixada i la festa de la nit. Les falles, molt molles, els va constar molt encendre. La baixada es va iniciar 15 minuts més tard de l'habitual. Finalment, un cop enceses van consumir-se molt ràpid, tant ràpid, que al tram final de la baixada no cremaven i era molt complicat veure el camí i avançar. Va ser prou dur. Tot i això, els fallaires van arribar sencers. A l'entrada al poble, hi havia gent que mostrava el seu caliu. Tornen les mateixes preguntes del divendres. Qui són?...
Un cop llençades les falles, els balls. Segurament faltava assaig, el de la tarda a la plaça. Tot seguit el ball i la festa fins a la matinada. No tothom es queda fins tant tard, però val la pena. Es tanca la paradeta i a descansar, l'endemà diumenge toca desmuntar.
Un altre any al sac. Tot això, es fa i surt, encara no sabem massa com, però surt endavant. A banda del treball previ, sobretot, sobretot, sobretot, surt i es fa per gent que, aquell mateix dia, té clara quina funció té dins la festa i també té la il·lusió perquè això surti, agafa i ho dona tot. La quantitat de tasques a fer aquell dia són innombrables (preparar la plaça, focos, tendals, ratllar la tomata, posar i treure taules, fer que al moment just hi hagi el vermut preparat, les mangueres antiincendis a punt, que els tovallons estiguin a punt i a lloc, fer brasa, acollida dels músics, fer amanides, tallar el pa dels entrepans del sopar, sucar-lo, vendre tiquets, preparar la manguera per apagar la foguera dels xics i el combustible, les motxilles apaga focs, les campanes, encendre, barrar el pas dels cotxes a la placeta, la coca i el vi de la rebuda, gestionar el gel de la barra, anar a buscar els ganivets per poder tallar el pa o un cordill per lligar el tendal, gestionar torns de barra, fer el cafè, tocar el pandero, guiar als nens i moltes més tasques. I també, recollir, recollir, recollir...) Tots feu la festa, hi participeu i gaudiu fent-ho. Això és cultura, això és tradició, això és festa. Sense cadascú de vosaltres, això no seria igual. I ja en portem 11. Ja hem vist que un any passa ràpid, només queden 11 mesos per la 12a. Preparats?
Per acabar, dels últims anys no tenim gaires fotos a l'arxiu. Si teniu fotos i les voleu compartir i permetre'ns arxivar-les pengeu-les al va.cat i ens les envieu al correu alosfalles@gmail.com. Indiqueu l'any de les fotos. Si voleu que consti el nom de l'autor al nostre arxiu i si voleu establir alguna condició d'ús d'aquestes fotografies per part nostra indiqueu-ho al missatge.
També estarem encantats que ens expliqueu com vau viure les falles d'enguany, envieu-nos-la al nostre correu!
Moltes gràcies.
El foc s'apropa, ja queden pocs dies perquè les falles tornin a cremar a Alós!
Enguany és un any especial, fa 10 anys que tornem a baixar falles, i això ens fa mirar enrere. Hem recuperat una festa, li hem donat personalitat pròpia i ens la sentim especial i nostra.
Per commemorar aquests 10 anys, el divendres farem una baixada pel Serrat de Somís, des de la planyera del Bosc del Far. Aquesta és l’antiga baixada de les falles segons la documentació que hem pogut recuperar. No serà una baixada lluïda, ja que actualment hi ha molt bosc, però la farem igualment. Dissabte es realitzaran els actes habituals, incloent la baixada de falles des del Faro actual.
Esteu preparats? FOC!
En cas de pluja es manté la baixada i la resta d'actes en la mesura que ens sigui possible. Al mal temps bona cara!
RECOMANACIÓ!! Farà fresca, porteu roba!
10 anys
10 anys
El 5 de juliol del 2014, Alós va reviure altre cop una baixada de falles, possiblement prou diferent de les que es feien dècades abans, però amb la mateixa olor de fum.
El recorregut de la baixada actual no es realitza pel mateix camí que seguien els antics fallaires degut a un mal accés per dalt i a què el bosc dificulta una bona visió de les falles des del poble. Però sempre ens ha quedat una espurna encesa en record de l’antic camí. És per això que, per commemorar els 10 anys del retorn de les falles a Alós, enguany es preveu una petita baixada des del Pletiu del Bosc del Far, l’antic camí. Aquesta baixada serà el divendres 5 de juliol, el dia abans de la baixada habitual.
Perquè això sigui possible, el cap de setmana de l'1 i 2 de juny ens trobarem per fer les falles al bosc del Far i per acabar de pariar el camí. Tothom qui vulgui participar d’aquesta proposta és benvingut i pot enviar un correu a alosfalles @ gmail. com. Això en facilitarà la gestió de la jornada.
Per altra banda, recordem que el dissabte 6 de juliol, com a primer dissabte de mes, es realitzarà la baixada de falles en el format habitual.
Com cada dissabte sant a les 9 del mati ens trobem a la plaça per anar a fer les falles d'enguany.
Divendres a les 18h, a casa Cantiner, s'esmolaran les eines que porteu.
Ja queden pocs dies per compartir amb vosaltres el sentiment i la festa.
Esteu preparats? FOC!
Page updated
Google Sites
Report abuse