2024, falles remullades

Ja fa un mes de la baixada de falles, un mes necessari per tal de descansar, agafar perspectiva, i posar en valor tot plegat, un any més. Enguany amb novetats com la baixada del divendres. Potser poc lluïda per la situació i el bosc però viscuda molt intensament i emocionalment, tant pels fallaires com pels que esperaven a baix. En concret alguns dels grans del poble que recordava les que havia viscut de petits i joves.

El fet de baixar una falla i no esperar res ni ningú a l'arribada, i al creuar el pont i veure aquella gent i els músics que es van aplegar per a rebre els fallaires, fa que ens fem moltes preguntes. Qui són? Venen de gaire lluny? Com saben que fem això? Els ha agradat? Han retornat a les seves cases contents? Nosaltres agraïts que hagueu volgut i pogut participar de la festa. Aquesta festa que tampoc oferia massa res més que veure arribar uns fallaires fins a la plaça del poble.  

Dissabte, ja feia dies que els mapes del temps ho indicaven, era el dia escollit, el dia escollit per sant Pere per regar els seus dominis. I sí, va fer una bona regada. Com en qualsevol festa, molesta. Anul·lar? No, no era fàcil mantenir el programa, no es disposava del local (en obres) i potser tampoc hi hagués cabut tothom. Però en tot cas, anul·lar-ho no va ser una opció vàlida. A nivell de baixada de falles, no es contempla. A nivell festiu, en aquest cas, tampoc. Hi ha molta gent que, tot i tenir-ho previst i tenir-ne moltes ganes, no van vindre al poble per les males previsions de temps. Alguns estaven a mig camí però al trobar-se amb grans aiguats a l'alçada de Sort, van fer marxa enrere. Totalment comprensible. Tot i això, també hi ha gent que va mantenir els seus plans i, tot i les previsions de mal temps i de lo lluny que veniven, a la plaça estaven disposats a tot. Que els pots dir a aquesta gent? Res, no els pots dir res, res més que endavant amb la festa i aquí, tot i l'aigua, tot continua igual. Així va ser. 

Vermut amb els Folkamitges, plovent i sota les carpes, deslluït però amb il·lusió. El dinar, amb les inscripcions plenes de feia dies i TOTS els inscrits, malgrat el temps, van vindre a dinar. Aquest no s'hagués pogut fer si no fos per la amabilitat dels propietaris del bloc d'apartaments per cedir l'espai per poder-lo realitzar, gràcies. Durant la tarda, en Pep Lizandra no ho veia gens clar. Més pluja, poca gent a plaça, tot i això el taller de balls del Pirineu, sota les carpes, no podia faltar. Carpes cedides pels fallaires d'Isil, mil gràcies.

Per sort, el temps va respectar la baixada i la festa de la nit. Les falles, molt molles, els va constar molt encendre. La baixada es va iniciar 15 minuts més tard de l'habitual. Finalment, un cop enceses van consumir-se molt ràpid, tant ràpid, que al tram final de la baixada no cremaven i era molt complicat veure el camí i avançar. Va ser prou dur. Tot i això, els fallaires van arribar sencers. A l'entrada al poble, hi havia gent que mostrava el seu caliu. Tornen les mateixes preguntes del divendres. Qui són?...

Un cop llençades les falles, els balls. Segurament faltava assaig, el de la tarda a la plaça. Tot seguit el ball i la festa fins a la matinada. No tothom es queda fins tant tard, però val la pena. Es tanca la paradeta i a descansar, l'endemà diumenge toca desmuntar. 

Un altre any al sac. Tot això, es fa i surt, encara no sabem massa com, però surt endavant. A banda del treball previ, sobretot, sobretot, sobretot, surt i es fa per gent que, aquell mateix dia, té clara quina funció té dins la festa i també té la il·lusió perquè això surti, agafa i ho dona tot. La quantitat de tasques a fer aquell dia són innombrables (preparar la plaça, focos, tendals, ratllar la tomata, posar i treure taules, fer que al moment just hi hagi el vermut preparat, les mangueres antiincendis a punt, que els tovallons estiguin a punt i a lloc, fer brasa, acollida dels músics, fer amanides, tallar el pa dels entrepans del sopar, sucar-lo, vendre tiquets, preparar la manguera per apagar la foguera dels xics i el combustible, les motxilles apaga focs, les campanes, encendre, barrar el pas dels cotxes a la placeta, la coca i el vi de la rebuda, gestionar el gel de la barra, anar a buscar els ganivets per poder tallar el pa o un cordill per lligar el tendal, gestionar torns de barra, fer el cafè, tocar el pandero, guiar als nens i moltes més tasques. I també, recollir, recollir, recollir...) Tots feu la festa, hi participeu i gaudiu fent-ho. Això és cultura, això és tradició, això és festa. Sense cadascú de vosaltres, això no seria igual. I ja en portem 11. Ja hem vist que un any passa ràpid, només queden 11 mesos per la 12a. Preparats?

Per acabar, dels últims anys no tenim gaires fotos a l'arxiu. Si teniu fotos i les voleu compartir i permetre'ns arxivar-les pengeu-les al va.cat i ens les envieu al correu alosfalles@gmail.com. Indiqueu l'any de les fotos. Si voleu que consti el nom de l'autor al nostre arxiu i si voleu establir alguna condició d'ús d'aquestes fotografies per part nostra indiqueu-ho al missatge. 

També estarem encantats que ens expliqueu com vau viure les falles d'enguany, envieu-nos-la al nostre correu! 

Moltes gràcies.